26 de setembre 2007

EL FART FOOD: BIG ARDERICO PINKIUINKI

Vínculo

Si senyor, a ARDERICO em renovat el concepte de fast food, nosaltres em inventat el fart food i presentem en societat el bocata BIG ARDERICO PINKIUINKI. La recepta es senzilla, agafes un una llesca de pà de pages i li poses a sobre tot el que arrepleguis de sobre la taula.
En Ferran Adrià quedaria acollonit de veritat, la propera la deconstrucció de porc senglar....
A veure si us atreviu despres d'això a provar-ho es bonisim!!!!
Ara amb la temporada de bolet ens dona la crema de Cep o de xampinyó silvestre, unes delicatessen que no podeu deixar passar, el boosc ens nodreix i nosaltres cuinem.

20 de setembre 2007

La BRAMA del CERVOL i del BOLET


L'estiu es a punt de marxar i sembla que la natura ho vulgui compensar d'alguna manera, així que decideix regalar-nos per aquestes dates, la Brama del Cérvol i la temporada de bolets.
La Brama del Cérvol es un espectacle únic que difícilment poden gaudir les gents que viuen a la ciutat. El cérvol brama per atraure a les femelles amb un ancestral crit ritual d'aparellament que es pot sentir per tota la vall d'Ardericó.
Nosaltres tenim la sort de que aquest ritual es dona devant de casa i si hi ha sort a mes de sentir-los podem veure'ls des de la balconada de casa. Això sí, heu de fer molt de silenci i tenir paciència, però us ven asseguro que l'espera val la pena.

Nou article amb més informació sobre la brama del cérvol. Click aquí.

També ha n començat a sortir ja, molt a pesar de la impaciència dels boletaires, els primers bolets de la temporada, Rovellons, Ceps, Fredolics son les primeres espècies que hem pogut veure.
que us animeu a venir????
reserveu plaça


17 de setembre 2007

Nous amics


Hola Gent!!!
Ja feia un parell de mesos que no entraba al bloc, i es que amb la bona temperatura que ens ha fet al refugi, estabem mes per gaudir i fer les remodelacions necesaries que d'escriure amb l'ordinador. Aixì que encara que una mica tard us presentem els primers nous amics d'Ardericó i amb ells l'excursionista mes jove que mai a vingut al refugi: una nena de 6 mesos!!!. Per que després diguin que la muntanya no ve de petit...jajajaja
En fi, una salutació al grup que van probar la nostra crema de xampinyons silvestres de montclús i "codillos" de Xai. Mmmmmm per llepar-se els dits.
Una forta salutació

12 de juliol 2007

Ens visiten els POWER RANGERS d'Horta BCN


Hi han excursions i després verdaderes proves de resistència per l'ésser humà. La muntanya pot estar amable i tot d'una pot posar-se com un mal son.
Això es el que els hi va passar a aquest grup d'escoltes decidits a travessar el Catllarás tot i les dificultats.
D'entrada la Gemma es va posar a 40 de febre ambn angines, la vam baixar a la Pobla de Lillet per anar al metge i a barcelona, de mentre la Ikerne es va fer un esquinç de turmell, de fet constarà al llibre d'Ardericó com la primera persona que fa la travessa saltant amb una sola cama, tot un personatge. Això no es tot, al mati una altra nena l' Anna , es posa amb febre. Serà una epidèmia???

Tot i així el grup va continuar fins al castell de l'Areny, i van arribar tots!!!!
La Ikerne es va perdre amb mi, en Txiki, 3 hores perduts per un laberint de pistes (menys mal que sabia que estabem al Berguedà) i que vaig fer d'assistència motoritzada en tot moment, però la muntanya a vegades es capriciosa i ens va regalar una visió irrepetible, se'ns va plantar un cervol a distancia de tocar i es que la natura es sàvia i recompensa la tenacitat la Ikerne encara fa els ulls com plats.
Aquí els podeu veure en un taller d'atrapa somnis a l'esplanada d'acampada del refugi----->.
Fou un plaer coneixer-vos, però si us plau que algun monitor tregui el carnet de cotxe d'una vegada que vaig quedar baldat d'anar amunt i avall durant dos dies sencers.
Gracies també per ésser tan nets i deixar-ho tot millor de com ho veu trobar, esperem el regal de la ceci ;-) (camisa i fulard power ranger) i que passeu una altra vegada per aci, ah! i sense tanta aventura.

15 de juny 2007

despres d'una bona caminada...un bon sopar


El cap de setmana passat ens van visitar dos grups d'excursionistes que van fer mitja pensió al refugi.
Sopar per a tots, cineforum i excursio al mirador del roc de la lluna per la nit a veure la lluna plena, tota una experiència.
Riures, anecdotes i a la fi tots a dormir, que l'endemà hi habia que agafar de nou el cami.
Per tots ells i elles, una abraçada i fins la propera!!!

08 de juny 2007

Flors del Catllaras


El passat cap de setmana van passar moltes coses, però si n'hem de destacar alguna fou la visita que ens va fer Jaume Feliu, un apassionat de les flors i que com qui no vol la cosa ens va fer veure que fins i tot al costat de casa hi han especies meravelloses ens ha fet descobrir noves i en ha posat noms a algunes que no en tenien.
Avui s'ha posat en contacte amb nosaltres i ens ha fet arribar aquestes imatges, úniques per la seva gran bellesa
Gracies Jaume!!!
Visita la galeria fent un clic ací ->

També pots visitar les dues galeries que té en Jaume Feliu
Galeria 1->
Galeria 2->
Us la recomano de veritat, les imatges són espectaculars i d'una gran bellesa

24 de maig 2007

WI-Fi a arderico?


Si senyors, la setmana passada vam fer les proves d'enllaç de conexió a internet wi-fi al refugi d'Ardericó. Tres portatils un amplificador d'antena i una conexió USB de telefónica van fer possible conectar-se a la xarxa des d'el lloc més inóspit i allunyat del Catllaras. estem pensant molt seriament de oferir alguna cosa així com un café d'internet.
La conexió va esser de mitjana qualitat i de moment naveguem a 56Kbp, el suficient per gestionar reserves i mantenir el bloc sense haber de baixar a la pobla de lillet a enganxar-nos del wifi municipal, en fi una passada, per fi la tecnología ens visita aixó si gracies a Digital Networck's
El daniel es tot un crack i crec que es capaç de portar internet al sahara us el recomano i a mes es bona gent.

03 de maig 2007

La Font del Bisbe

Si passem de les praderies de Montclús, baixem a la carretera que du a Sant Jaume de Frontanyà direcció la Pobla de Lillet, trobarem en un parell de revolts un Camí de terra que ens durà a la Font del Bisbe.
Es un indret màgic que ara a la primavera amb la caiguda de les pluges encara es torna més meravellós. Soposo que el seu nom ve de la formació calcaria que hi podem trobar i que va gotejant aigua en espiral creant aquesta curiosa formació en forma de columna.
Es una excursió que val molt la pena i que desde aci us recomanem, això si cal esmporzar ven fort que el cami es intens.
fes un clic aqui per veure la galeria fotografica-->

11 d’abril 2007

SETMANA SANTA


La Setmana Santa es una època per a processions, la reflexió, i ves a saber quantes coses més. A Ardericó hi va passar de tot, processons laiques d'excursionistes (quina gentada!!), amics de les motos, gent a cavall en fi amb totes les potes i rodes possibles. Una cosa si que tenen en comú tots ells: van gaudir de la nostra hospitalitat i de la bellesa dels nostres paratges i un detall, amb ganes de tornar, ja que la vall d'arderico i el catllarás necessiten mes d'un dia.
que, us animeu????
aqui teniu uns records en forma de foto:






























23 de març 2007

Gràcies VERTEX


Agraiments a la revista VERTEX

La revista VERTEX en el número de Març a publicat un extens article sobre la casa refugi d'ardericó.
Gràcies al reportatge ens han visitat la Marta i l'Albert que van vindre encuriosits per l'article.
Van fer excursions per la zona, i van poder tastar la cuina silvestre del Kun en aquesta ocasió el plat fou "Pollastre al caliu, amb puré de peres d'ardericó i revoloteig de picant flamenc" A hores d'ara encara se'n deuen recordar com jo.
Per acabar a la nit es va fer un passi de la pel.licula "Bagdad Cafè" uns altres que converteixen un lloc remot i perdut en un espai especial gracies a la màgia.
Que us animeu a venir?

08 de febrer 2007

TORNEM A OBRIR

Casa - Refugi ARDERICO
Sembla que el hivern no te ganes de venir, no hi ha neu i tampoc fa molt de fred. Aixi que obrirem el refugi SOTA RESERVA 626 881 151 o be al mail d'arderico.
Ja us anirem informant de com esta el tema de moment podeu consultar el temps a la web
de la Pobla de Lillet (www.lillet.cat)

04 de gener 2007

ARDERICO tanca a l'Hivern


Amics i amigues
Durant l'hivern la CASA-REFUGI d'ARDERICÓ romandrà tancada fins que les inclemències del temps siguin més benignes. Encara que ara no hi ha gaire neu, hi ha molt de glaç i es fa difícil arribar al refugi a més dels perills de la glacera, es molt costós calentar la casa en aquestes temperatures extremes del hivern. Per això, tanquem fins la primavera.
Tot hi així si hi ha algun grup de valents que volgués pujar obriríem per ells, però se'ns ha de consultar.
Ara a hivernar com els ossos. no hi haurà mes Posts fins a la reobertura.
Silenci el bosc dorm!!!!
© de la fotografia Xavi ROCA

12 de desembre 2006

Pujada del pessebre al Roc de la mare de Deu



La gent de l'associació excursionista de la Pobla de Lillet, organitza com cada any la pujada del pessebre al Roc de la mare de Deu. Es una excursió d'anada i tornada a la pobla de Lillet passant pels llocs mes bonics de la serralada del catllarás. Está obert a tothom i la inscripció es de 3€, amb un munt d'activitats.
Es una ocasió per coneixer la serralada amb la gent i els estudiants de la ESO de la Pobla, guies excepcionals i coneixedors com ningú de la zona, a més de participar en una tradició que ven be val la pena viure.
Animeu-vos!!!
Mes informació a la plana de lillet.cat

27 de novembre 2006

El Gos d'Atura d'Ardericó


Mira que des de que començarem aquest Bloc, em parlat d'animals, de fauna, i de flora i ens deixàvem els que tenim més a prop: els nostres meravellosos gossos.
A la masia d'Ardericó hi viuen dos magnífics exemplars de gossos de pastura dels Pirineus: El Gos d'Atura, el Bitxu que va amb el Kun i el Perque que va amb L'Audal. Els dos son exemplars de llibre del Gos D'atura.
Son de caràcter molt amable, intel·ligents i sobre tot molt dòcils i el que es mes responsables. En bitxu que es el que mes conec obeeix tot el que se li diu, li agraden els nens , jugar i te molta cura amb la Cecilia que es una noia que ve al refugi que te una discapacitat, en el llarg temps que fa que ve, mai l'ha fet ensopegar a aquesta noia que es mou amb muletes i sempre està a la guait.
Tots dos comparteixen aquestes característiques i ens fan molta companyia, la seva feina a la casa es de vigilar i la de mantenir les vaques lluny de la casa, i aquesta feina la fan molt bé, tant que s'han tornat professionals de pastura de ramats de vacú i de tant en tant son contractats per aquesta feina. L'Audal està content de que l'ajudin a la feina i li es més fàcil
Des de ací volem fer-lis un sincer homenatge i mostrar els nostre agraïment.

Enllaços

•El Gos d'Atura (Wikipedia)

•El gos d'Atura Català>>>

20 de novembre 2006

Reportatge Fotográfic de la Julia


Amb només 13 anys, la Júlia (guarda del refugi coneguda per les seves fabuloses Crêpes) ja es una consumada fotògrafa. Amb aquestes imatges ha volgut donar la seva visió de la tardor a la Vall d'Ardericó.

Veieu-les i veureu quina bona feina
•Feu Clic a aquest enllaç >>>>>


Ha sigut aquest un cap de setmana mogudet de gent, dos ciclistes: la Laia i un amic es van atrevir a fer la ruuta fins Ardericó des del Santuari de Falgars, uns bons 11 Km amb bastant desnivell, això si sempre envoltats d'un paisatge paradisíac.
Diumenge 15 persones van aterrar amb gana, i van menjar de valent i sobretot vam gaudir d'una animada sobretaula, una salutació per a tots!!!!!

13 de novembre 2006

Llops al Catllaràs?


El Llop (Canis lupus signatus) fou ven present al Berguedà al segle XVII, noms com "Collet del Llop" (Castellar de N'Hug) "Matallops" (Bagà) o el "Planell del Llop"(Bescaran) així ens ho demostren. També hi ha una gran riquesa de contes i llegendes al voltant del llop i que es desenvolupen a Gósol, Cava, o Sant Julià de Cerdanyola prova de que el llop era ven present a la cultura popular.
El llop va desaparèixer amb el Progrés, la manca de isards, cérvols, cabirols i sobre tot l'actuació del home feu que aquest animal desapareixes de les nostres muntanyes i que nomes tingués una presència puntual al 1929.
Sembla ésser que cap al 2005 es constata la presència d'almenys un exemplar al parc natural del Cadí-Moixerò molt a prop de la comarca. Segons els organismes del Parc sembla que aquest exemplar estigues emparentat amb França o Itàlia, altres veus diuen que s'ha reintroduit sota secret, sigui com sigui la presencia del llop es un fet constatable.
Al Callaràs, més concretament a la zona de la Font D'ardericò s'han pogut sentir udols nocturns que bé podrien ser d'aquest animal, també es podria tractar d'un gos salvatge o asilvestrat, però algun caçador ens ha dit que a ell li sembla de llop i nosaltres n'estem quasi segurs, però no hi ha res de segur.
La possibilitat de la presència del llop al Catllaràs no es tan esbojarrada, de fet la quantitat de porc senglar, cabirols i cèrvols, la orografia de la zona, així com la presencia d'aquest animal al veí Parc del Cadi fa pensar que podríem ser testimonis de la recuperació d'aquest bell animal a les nostres contrades.
Si es o no veritat, només es qüestió de temps. De moment sigui el que sigui segueix udolant.
-ARTICLES SOBRE EL LLOP
•>> El LLOP MITE o REALITAT
•>> el llop
•>> El Llop:
•>> Tot sobre el Llop Iberic:

07 de novembre 2006

Amb uns altres ulls


Antoni Campoy, David Elias i Xavi Roca tenen en comú el Berguedà, però no nomes això, tots tres tenen una sensibilitat especial per a fotografiar la natura. Com totes les coses sorprenents vaig anar a petar a la seva web de casualitat.
Us puc assegurar que un, desprès de veure aquestes imatges mira la seva maquina de fotografiar tot pensant que es el que no va bé o si deu ésser que l'altra màquina es màgica i juga amb clar avantatge.
Jo que tu els hi faria una visita fent un clic aquí >>>>>
Per cert la majoria de les fotos d'aquest bloc son fetes pel Trepax un verdader malalt dels miracles de la llum i del clic, menys aquesta qu es d'en David Elies.

L'esquirol vermell


Aquesta tardor s'ha deixat veure molt de tant en tant, es molt normal si sabem que l'esquirol vermell (Sciurus Vulgaris Alpinus) només baixa a terra per agafar aliment o per veure. Ara que hi caic, en les tres ocasions que he tingut l'oportunitat de veure'l era al costat de la noguera i al terra estba farcit de nous, ves que no li agradin tan com a mi.
Es un animal molt àgil, es desplaça fent petits saltironets, es un verdader equilibrista capaç de moure's sense problemes d'un arbre cap a un altre. Gràcies als deus es un animal que no està en perill d'extinció i se'l pot veure fácilment si no fas gaire soroll pels boscos propers a Ardericó.
Fes un clic aquí si la vols conèixer millor

30 d’octubre 2006

El Catllaràs en Btt


Aquest cap de setmana hem, rebut la visita dels ciclistes de Btt de Sant Julià de Cerdanyola, 17 ciclistes amb gana van esmorzar al refugi per agafar forces per tornar, vam gaudir de la seva companyia i bon humor, des d'aquí una salutació.
El refugi d'Arericó es un punt de trobada de ciclistes de tot arreu quan visiten el Catlaràs, les pistes d'aquesta zona són ideals per a la practica d'aquest esport, n'hi ha de tot tipus i dificultats, això si sempre rodejats d'un meravellós entorn natural. Tan es així que per davant de casa passa cada mes de juny "La Catllaràs" inclosa en el calendari Natura en Btt.
La Catllaràs es una pedalada popular que en la última edició va contar amb 189 inscrits, es una pedalada no competitiva que només pretén gaudir de l'esport i de la natura. A veure si us hi apunteu

A la nit quan tornàvem de Guardiola cap al refugi vam poder veure un grup de 8 Cérvols pel mig de la pista, com es nota que el tràfic va de baixa per la nit!!

24 d’octubre 2006

De la insoportable levetat de la estupidesa humana


Els diumenges pel matí m'agrada sortir a l'escala de davant de la porta de casa acompanyat d'un bon llibre, un suc i disposat a prendre el sol. No han passat ni cinc minuts quan m'espanto al sentir un terrabastall infernal: un grup d'uns 5 "Quads" o motos de quatre rodes passen per davant de casa a tota velocitat sense afluixar la velocitat. A casa hi han nens, gossos i una persona amb discapacitat i m'espanto en pensar que hagués passat si en aquell moment haguessin creuat la pista, mes sabent que te uns escassos dos metres i que la porta de casa esta a 90Cm de la pista.
El dissabte següent baixo de voltar per les muntanyes quan en uns prats puc veure com tres d'aquests "quads" derrapen pels prats, fora de pista fent malbé la capa d'herba i deixant unes marques esgarrifoses.
Per no ser menys el diumenge un grup de vuit motos mes 2 quads passen a tota velocitat davant de casa, ha plogut i deixen la pista que estava enfangada feta un nyap.


M'enfado moltissim i a l'hora m'entristeixo.
No puc entendre com pot haver tanta falta de civisme en aquest món y no es que estigui en contra de l'ús de vehicles per accedir a la natura, però hi ha una diferencia entre utilitzar un vehicle per arribar a un indret o bé per passejar i l'altre es agafar una pista que fa servir tothom com a circuit de motocross.
La llei diu que per la pistes forestals no es pot circular a mes de 30Km/h de fet fer-ho a més velocitat es una temeritat per la integritat d'un i sobre tot per les dels altres. També diu que no es pot circular amb vehicles per pistes de menys de 2 metres d'amplada i que s'ha de reduir la velocitat a l'hora d'arribar a una zona poblada per petita que sigui. I de moment i pel que veig a la serralada del Catllaràs quasi cap usuari d'aquests vehicles fa cas de la llei.
De vegada en quan para algun i com que li pregunto, sempre em diuen que son els altres, que ell nomes passeja. Ja! penso jo, o sigui que un passeja amb granota, amb casc, amb botes, amb protector de columna per anar a 30Km per hora, no dic res, Peró millor que no sàpiga el que penso.
La serralada del Catllaràs es un indret d'intres natural i com a tal no entenc com es permeten aquestes improvisades curses, no entenc com els deixen anar amb aquestes maquines que en molts dels cassos no passarien l'ITV de soroll ni en broma, ni entenc perquè hi ha mes "màniga ampla" per pista que per carretera, de veritat no ho entenc.
Vull deixar clar que no estic en contra del vehicle, que per si sol no deixa de ser una ferralla sinó de les actituds i del poc respecte d'alguns en vers la resta.
Per que veieu que el que dic no es cap cosa puntual faré una galeria amb fotografies d'aquests individus per que quedin retratats (mai millor dit), de moment teniu aquestes d'aquest cap de setmana, tot esperant que siguin les ultimes.
Missatge per aquestes persones humanes: " La llibertat d'un acaba on comença la del altre" i encara que del bosc en pot gaudir tothom, aquest tothom no només es referix a aquests fitippaldis de pa sucat amb oli hi han circuits habilitats per això.

•Circuit al bergueda una alternativa per desfogar-se
•Si no en tens prou tots els circuits de Catalunya
•Legislació d'acces de vehicles al medi natural:
•El que diu LA LLEI respecte a l'acces motoritzat al medi natural al Botlleti ofcial de la Generalitat de catalunya: