27 de novembre 2006

El Gos d'Atura d'Ardericó


Mira que des de que començarem aquest Bloc, em parlat d'animals, de fauna, i de flora i ens deixàvem els que tenim més a prop: els nostres meravellosos gossos.
A la masia d'Ardericó hi viuen dos magnífics exemplars de gossos de pastura dels Pirineus: El Gos d'Atura, el Bitxu que va amb el Kun i el Perque que va amb L'Audal. Els dos son exemplars de llibre del Gos D'atura.
Son de caràcter molt amable, intel·ligents i sobre tot molt dòcils i el que es mes responsables. En bitxu que es el que mes conec obeeix tot el que se li diu, li agraden els nens , jugar i te molta cura amb la Cecilia que es una noia que ve al refugi que te una discapacitat, en el llarg temps que fa que ve, mai l'ha fet ensopegar a aquesta noia que es mou amb muletes i sempre està a la guait.
Tots dos comparteixen aquestes característiques i ens fan molta companyia, la seva feina a la casa es de vigilar i la de mantenir les vaques lluny de la casa, i aquesta feina la fan molt bé, tant que s'han tornat professionals de pastura de ramats de vacú i de tant en tant son contractats per aquesta feina. L'Audal està content de que l'ajudin a la feina i li es més fàcil
Des de ací volem fer-lis un sincer homenatge i mostrar els nostre agraïment.

Enllaços

•El Gos d'Atura (Wikipedia)

•El gos d'Atura Català>>>

20 de novembre 2006

Reportatge Fotográfic de la Julia


Amb només 13 anys, la Júlia (guarda del refugi coneguda per les seves fabuloses Crêpes) ja es una consumada fotògrafa. Amb aquestes imatges ha volgut donar la seva visió de la tardor a la Vall d'Ardericó.

Veieu-les i veureu quina bona feina
•Feu Clic a aquest enllaç >>>>>


Ha sigut aquest un cap de setmana mogudet de gent, dos ciclistes: la Laia i un amic es van atrevir a fer la ruuta fins Ardericó des del Santuari de Falgars, uns bons 11 Km amb bastant desnivell, això si sempre envoltats d'un paisatge paradisíac.
Diumenge 15 persones van aterrar amb gana, i van menjar de valent i sobretot vam gaudir d'una animada sobretaula, una salutació per a tots!!!!!

13 de novembre 2006

Llops al Catllaràs?


El Llop (Canis lupus signatus) fou ven present al Berguedà al segle XVII, noms com "Collet del Llop" (Castellar de N'Hug) "Matallops" (Bagà) o el "Planell del Llop"(Bescaran) així ens ho demostren. També hi ha una gran riquesa de contes i llegendes al voltant del llop i que es desenvolupen a Gósol, Cava, o Sant Julià de Cerdanyola prova de que el llop era ven present a la cultura popular.
El llop va desaparèixer amb el Progrés, la manca de isards, cérvols, cabirols i sobre tot l'actuació del home feu que aquest animal desapareixes de les nostres muntanyes i que nomes tingués una presència puntual al 1929.
Sembla ésser que cap al 2005 es constata la presència d'almenys un exemplar al parc natural del Cadí-Moixerò molt a prop de la comarca. Segons els organismes del Parc sembla que aquest exemplar estigues emparentat amb França o Itàlia, altres veus diuen que s'ha reintroduit sota secret, sigui com sigui la presencia del llop es un fet constatable.
Al Callaràs, més concretament a la zona de la Font D'ardericò s'han pogut sentir udols nocturns que bé podrien ser d'aquest animal, també es podria tractar d'un gos salvatge o asilvestrat, però algun caçador ens ha dit que a ell li sembla de llop i nosaltres n'estem quasi segurs, però no hi ha res de segur.
La possibilitat de la presència del llop al Catllaràs no es tan esbojarrada, de fet la quantitat de porc senglar, cabirols i cèrvols, la orografia de la zona, així com la presencia d'aquest animal al veí Parc del Cadi fa pensar que podríem ser testimonis de la recuperació d'aquest bell animal a les nostres contrades.
Si es o no veritat, només es qüestió de temps. De moment sigui el que sigui segueix udolant.
-ARTICLES SOBRE EL LLOP
•>> El LLOP MITE o REALITAT
•>> el llop
•>> El Llop:
•>> Tot sobre el Llop Iberic:

07 de novembre 2006

Amb uns altres ulls


Antoni Campoy, David Elias i Xavi Roca tenen en comú el Berguedà, però no nomes això, tots tres tenen una sensibilitat especial per a fotografiar la natura. Com totes les coses sorprenents vaig anar a petar a la seva web de casualitat.
Us puc assegurar que un, desprès de veure aquestes imatges mira la seva maquina de fotografiar tot pensant que es el que no va bé o si deu ésser que l'altra màquina es màgica i juga amb clar avantatge.
Jo que tu els hi faria una visita fent un clic aquí >>>>>
Per cert la majoria de les fotos d'aquest bloc son fetes pel Trepax un verdader malalt dels miracles de la llum i del clic, menys aquesta qu es d'en David Elies.

L'esquirol vermell


Aquesta tardor s'ha deixat veure molt de tant en tant, es molt normal si sabem que l'esquirol vermell (Sciurus Vulgaris Alpinus) només baixa a terra per agafar aliment o per veure. Ara que hi caic, en les tres ocasions que he tingut l'oportunitat de veure'l era al costat de la noguera i al terra estba farcit de nous, ves que no li agradin tan com a mi.
Es un animal molt àgil, es desplaça fent petits saltironets, es un verdader equilibrista capaç de moure's sense problemes d'un arbre cap a un altre. Gràcies als deus es un animal que no està en perill d'extinció i se'l pot veure fácilment si no fas gaire soroll pels boscos propers a Ardericó.
Fes un clic aquí si la vols conèixer millor