12 de desembre 2006

Pujada del pessebre al Roc de la mare de Deu



La gent de l'associació excursionista de la Pobla de Lillet, organitza com cada any la pujada del pessebre al Roc de la mare de Deu. Es una excursió d'anada i tornada a la pobla de Lillet passant pels llocs mes bonics de la serralada del catllarás. Está obert a tothom i la inscripció es de 3€, amb un munt d'activitats.
Es una ocasió per coneixer la serralada amb la gent i els estudiants de la ESO de la Pobla, guies excepcionals i coneixedors com ningú de la zona, a més de participar en una tradició que ven be val la pena viure.
Animeu-vos!!!
Mes informació a la plana de lillet.cat

27 de novembre 2006

El Gos d'Atura d'Ardericó


Mira que des de que començarem aquest Bloc, em parlat d'animals, de fauna, i de flora i ens deixàvem els que tenim més a prop: els nostres meravellosos gossos.
A la masia d'Ardericó hi viuen dos magnífics exemplars de gossos de pastura dels Pirineus: El Gos d'Atura, el Bitxu que va amb el Kun i el Perque que va amb L'Audal. Els dos son exemplars de llibre del Gos D'atura.
Son de caràcter molt amable, intel·ligents i sobre tot molt dòcils i el que es mes responsables. En bitxu que es el que mes conec obeeix tot el que se li diu, li agraden els nens , jugar i te molta cura amb la Cecilia que es una noia que ve al refugi que te una discapacitat, en el llarg temps que fa que ve, mai l'ha fet ensopegar a aquesta noia que es mou amb muletes i sempre està a la guait.
Tots dos comparteixen aquestes característiques i ens fan molta companyia, la seva feina a la casa es de vigilar i la de mantenir les vaques lluny de la casa, i aquesta feina la fan molt bé, tant que s'han tornat professionals de pastura de ramats de vacú i de tant en tant son contractats per aquesta feina. L'Audal està content de que l'ajudin a la feina i li es més fàcil
Des de ací volem fer-lis un sincer homenatge i mostrar els nostre agraïment.

Enllaços

•El Gos d'Atura (Wikipedia)

•El gos d'Atura Català>>>

20 de novembre 2006

Reportatge Fotográfic de la Julia


Amb només 13 anys, la Júlia (guarda del refugi coneguda per les seves fabuloses Crêpes) ja es una consumada fotògrafa. Amb aquestes imatges ha volgut donar la seva visió de la tardor a la Vall d'Ardericó.

Veieu-les i veureu quina bona feina
•Feu Clic a aquest enllaç >>>>>


Ha sigut aquest un cap de setmana mogudet de gent, dos ciclistes: la Laia i un amic es van atrevir a fer la ruuta fins Ardericó des del Santuari de Falgars, uns bons 11 Km amb bastant desnivell, això si sempre envoltats d'un paisatge paradisíac.
Diumenge 15 persones van aterrar amb gana, i van menjar de valent i sobretot vam gaudir d'una animada sobretaula, una salutació per a tots!!!!!

13 de novembre 2006

Llops al Catllaràs?


El Llop (Canis lupus signatus) fou ven present al Berguedà al segle XVII, noms com "Collet del Llop" (Castellar de N'Hug) "Matallops" (Bagà) o el "Planell del Llop"(Bescaran) així ens ho demostren. També hi ha una gran riquesa de contes i llegendes al voltant del llop i que es desenvolupen a Gósol, Cava, o Sant Julià de Cerdanyola prova de que el llop era ven present a la cultura popular.
El llop va desaparèixer amb el Progrés, la manca de isards, cérvols, cabirols i sobre tot l'actuació del home feu que aquest animal desapareixes de les nostres muntanyes i que nomes tingués una presència puntual al 1929.
Sembla ésser que cap al 2005 es constata la presència d'almenys un exemplar al parc natural del Cadí-Moixerò molt a prop de la comarca. Segons els organismes del Parc sembla que aquest exemplar estigues emparentat amb França o Itàlia, altres veus diuen que s'ha reintroduit sota secret, sigui com sigui la presencia del llop es un fet constatable.
Al Callaràs, més concretament a la zona de la Font D'ardericò s'han pogut sentir udols nocturns que bé podrien ser d'aquest animal, també es podria tractar d'un gos salvatge o asilvestrat, però algun caçador ens ha dit que a ell li sembla de llop i nosaltres n'estem quasi segurs, però no hi ha res de segur.
La possibilitat de la presència del llop al Catllaràs no es tan esbojarrada, de fet la quantitat de porc senglar, cabirols i cèrvols, la orografia de la zona, així com la presencia d'aquest animal al veí Parc del Cadi fa pensar que podríem ser testimonis de la recuperació d'aquest bell animal a les nostres contrades.
Si es o no veritat, només es qüestió de temps. De moment sigui el que sigui segueix udolant.
-ARTICLES SOBRE EL LLOP
•>> El LLOP MITE o REALITAT
•>> el llop
•>> El Llop:
•>> Tot sobre el Llop Iberic:

07 de novembre 2006

Amb uns altres ulls


Antoni Campoy, David Elias i Xavi Roca tenen en comú el Berguedà, però no nomes això, tots tres tenen una sensibilitat especial per a fotografiar la natura. Com totes les coses sorprenents vaig anar a petar a la seva web de casualitat.
Us puc assegurar que un, desprès de veure aquestes imatges mira la seva maquina de fotografiar tot pensant que es el que no va bé o si deu ésser que l'altra màquina es màgica i juga amb clar avantatge.
Jo que tu els hi faria una visita fent un clic aquí >>>>>
Per cert la majoria de les fotos d'aquest bloc son fetes pel Trepax un verdader malalt dels miracles de la llum i del clic, menys aquesta qu es d'en David Elies.

L'esquirol vermell


Aquesta tardor s'ha deixat veure molt de tant en tant, es molt normal si sabem que l'esquirol vermell (Sciurus Vulgaris Alpinus) només baixa a terra per agafar aliment o per veure. Ara que hi caic, en les tres ocasions que he tingut l'oportunitat de veure'l era al costat de la noguera i al terra estba farcit de nous, ves que no li agradin tan com a mi.
Es un animal molt àgil, es desplaça fent petits saltironets, es un verdader equilibrista capaç de moure's sense problemes d'un arbre cap a un altre. Gràcies als deus es un animal que no està en perill d'extinció i se'l pot veure fácilment si no fas gaire soroll pels boscos propers a Ardericó.
Fes un clic aquí si la vols conèixer millor

30 d’octubre 2006

El Catllaràs en Btt


Aquest cap de setmana hem, rebut la visita dels ciclistes de Btt de Sant Julià de Cerdanyola, 17 ciclistes amb gana van esmorzar al refugi per agafar forces per tornar, vam gaudir de la seva companyia i bon humor, des d'aquí una salutació.
El refugi d'Arericó es un punt de trobada de ciclistes de tot arreu quan visiten el Catlaràs, les pistes d'aquesta zona són ideals per a la practica d'aquest esport, n'hi ha de tot tipus i dificultats, això si sempre rodejats d'un meravellós entorn natural. Tan es així que per davant de casa passa cada mes de juny "La Catllaràs" inclosa en el calendari Natura en Btt.
La Catllaràs es una pedalada popular que en la última edició va contar amb 189 inscrits, es una pedalada no competitiva que només pretén gaudir de l'esport i de la natura. A veure si us hi apunteu

A la nit quan tornàvem de Guardiola cap al refugi vam poder veure un grup de 8 Cérvols pel mig de la pista, com es nota que el tràfic va de baixa per la nit!!

24 d’octubre 2006

De la insoportable levetat de la estupidesa humana


Els diumenges pel matí m'agrada sortir a l'escala de davant de la porta de casa acompanyat d'un bon llibre, un suc i disposat a prendre el sol. No han passat ni cinc minuts quan m'espanto al sentir un terrabastall infernal: un grup d'uns 5 "Quads" o motos de quatre rodes passen per davant de casa a tota velocitat sense afluixar la velocitat. A casa hi han nens, gossos i una persona amb discapacitat i m'espanto en pensar que hagués passat si en aquell moment haguessin creuat la pista, mes sabent que te uns escassos dos metres i que la porta de casa esta a 90Cm de la pista.
El dissabte següent baixo de voltar per les muntanyes quan en uns prats puc veure com tres d'aquests "quads" derrapen pels prats, fora de pista fent malbé la capa d'herba i deixant unes marques esgarrifoses.
Per no ser menys el diumenge un grup de vuit motos mes 2 quads passen a tota velocitat davant de casa, ha plogut i deixen la pista que estava enfangada feta un nyap.


M'enfado moltissim i a l'hora m'entristeixo.
No puc entendre com pot haver tanta falta de civisme en aquest món y no es que estigui en contra de l'ús de vehicles per accedir a la natura, però hi ha una diferencia entre utilitzar un vehicle per arribar a un indret o bé per passejar i l'altre es agafar una pista que fa servir tothom com a circuit de motocross.
La llei diu que per la pistes forestals no es pot circular a mes de 30Km/h de fet fer-ho a més velocitat es una temeritat per la integritat d'un i sobre tot per les dels altres. També diu que no es pot circular amb vehicles per pistes de menys de 2 metres d'amplada i que s'ha de reduir la velocitat a l'hora d'arribar a una zona poblada per petita que sigui. I de moment i pel que veig a la serralada del Catllaràs quasi cap usuari d'aquests vehicles fa cas de la llei.
De vegada en quan para algun i com que li pregunto, sempre em diuen que son els altres, que ell nomes passeja. Ja! penso jo, o sigui que un passeja amb granota, amb casc, amb botes, amb protector de columna per anar a 30Km per hora, no dic res, Peró millor que no sàpiga el que penso.
La serralada del Catllaràs es un indret d'intres natural i com a tal no entenc com es permeten aquestes improvisades curses, no entenc com els deixen anar amb aquestes maquines que en molts dels cassos no passarien l'ITV de soroll ni en broma, ni entenc perquè hi ha mes "màniga ampla" per pista que per carretera, de veritat no ho entenc.
Vull deixar clar que no estic en contra del vehicle, que per si sol no deixa de ser una ferralla sinó de les actituds i del poc respecte d'alguns en vers la resta.
Per que veieu que el que dic no es cap cosa puntual faré una galeria amb fotografies d'aquests individus per que quedin retratats (mai millor dit), de moment teniu aquestes d'aquest cap de setmana, tot esperant que siguin les ultimes.
Missatge per aquestes persones humanes: " La llibertat d'un acaba on comença la del altre" i encara que del bosc en pot gaudir tothom, aquest tothom no només es referix a aquests fitippaldis de pa sucat amb oli hi han circuits habilitats per això.

•Circuit al bergueda una alternativa per desfogar-se
•Si no en tens prou tots els circuits de Catalunya
•Legislació d'acces de vehicles al medi natural:
•El que diu LA LLEI respecte a l'acces motoritzat al medi natural al Botlleti ofcial de la Generalitat de catalunya:

18 d’octubre 2006

El Boix Grèvol (Acebo) ha tret els seus fruits


Aquesta setmana hem tingut la sort de veure camí de la font d'Ardericó, els primers exemplars amb els típics fruits vermells del Boix Grèvol o Acebo en castellà (Ilex aquifolium), el que ens recorda que el nadal està a la cantonada.
Precisament l'us d'aquesta planta que pertany a la família de les Aquifoliàcies com a decoració durant les festes de nadal ha fet que estigués en perill d'extinció i per tant es una planta protegida i està prohibida la seva recol·lecció.
Les seves fulles punxegudes i els seus característics fruits vermells li concedeixen una bellesa extraordinària i es pot trobar en estat salvatge a les fagedes i boscs de roure, com els d'Ardericó.
Antigament decoccinant l'escorça i les fulles servien per a combatre el refredat, la febre i en infusió combat la grip. Els fruits vermells son altament tòxics i poden causar gravíssims trastorns gàstrics.
Diuen que les bruixes el feien servir per augmentar l'atracció entre homes i dones, o com a protector de la llar quan es plantava al jardí.
Sembla ésser que la seva introducció com a planta de nadal fou responsabilitat de L'Església Catòlica en un intent de substituir el Vesc (muerdago en castellà) propi dels ritus pagans del solstici d'hivern que feien els druides.
Es una sort que en aquesta vall la podem gaudir en el seu estat salvatge que desgraciadament cada vegada es mes difícil de veure.

16 d’octubre 2006

Hay vida en Otoño


Muchas cosas han pasado este largo puente del Pilar, tantas que podríamos hacer varios Posts lo que está claro es que ha habido mucho movimiento por aquí y no me refiero solamente a las personas, que también las hubo.
Los primeros en visitarnos el jueves fueron dos nuevos amigos Roger y Manel, que caminaron por todo el valle de Arderico y con los que compartimos una animada sobremesa. Gracias a ellos os podemos ofrecer estas imágenes del valle de Ardericó y tener la constancia de la existencia de la salamandra, especie de delicada conservación puesto que es muy sensible a cualquier tipo de contaminación ambiental y baremo del buen estado de salud de un habitat.
Desde aquí saludos, abrazos y mil gracias por colaborar a engrandecer nuestro blog.
MIRAD LAS FOTOS QUE HICIERON ROGER Y MANEL>>>>>
Otros que nos visitaron fueron los Mossos d'esquadra, la policia vaya. Que pasaron hacia las 20.00h de un día lluvioso, ya de noche cerrada y con mucha prisa, pero saludaron,
Luego vinieron a compartir el refu dos chicas la Felicidad y la Montse a las que les enviamos un beso desde aquí y esperamos que hayan disfrutado de tanta seta como nosotros de su compañía.
Finalmente un viejo conocido Gabriel un amante de la alta montaña se dejo caer por aquí y que se puso morado de andar, y sobre todo de comer.

Y hablando de comer, estos días seguimos con nuestros menús de otoño a 13€, empanada de rovellons, fredolics i Ceps, Pollo con salsa de setas a la crema de Cep i un postre extraordinario: las peras al vino i peras ala menta con salsa de chocolate negro, aun no me he recuperado.

La cosecha de peras y manzanas este año ha sido excepcional, así como la de nueces que ya anda acabandose y después hay quien dice que no hay mucha vida en otoño.

Finalmente quisiera guardar un minuto de slencio por el eterno descanso de nuestro viejo amigo el jabalí, un ejemplar ya viejo de unos 80 Cm de altura, más o menos que estos animales no se dejan tomar las medidas, que murió en manos de los cazadores y al que tanto ya hechamos de menos, sobre todo los sustos al medio dia y de noche cuando nos encontrabamos de cara.
No nos Consuela saber que se necesitaron no menos de 15 cazadores para darte muerte en una "partida" tan desigual, pero ya te hechamos de menos, así es la vida. (tu compañera y tu camada siguen bien, no supieron dar con ellos)

10 d’octubre 2006

CUANDO EL BOSQUE TE SUSURRA



Las personas vivimos con la prisa en el cuerpo, es un hecho tan común que pocas veces nos paramos a pensar si se trata de nuestra propia velocidad o si nos hemos dejado llevar por una extraña inercia que nos empuja inexorablemente a correr incluso sin motivo y me temo que se ha convertido en la manera de vivir de todos.
Las prisas, la ansiedad no nos dejan disfrutar las cosas en toda su totalidad y casi siempre pasamos por alto los pequeños detalles que son realmente importantes.
He observado en algunas personas que vienen a la montaña traen consigo ese estrés urbano: los quads que llevan prisa por ir a ningún lado, las motos saltarinas, los 4x4 que intentan domesticar el camino a ninguna parte, los gritos de la gente, la música alta, querer llegar siempre antes y tengo la sensación de que si entendieran que el bosque es un ser vivo con su equilibrio y su sensibilidad, nuestra actitud ante la naturaleza sería cuanto menos más respetuosa.
Cuando uno se adentra solo en el bosque, tiene conciencia de lo pequeño que es. Adentrarse en silencio, buscar un lugar, sentarse hasta sentirse parte el entorno y estarse callado hasta que el bosque decida hablarte. Abres las orejas y escuchas. Aquello que parecía silencio poco a poco se transforma en una sinfonía de vida, cierras los ojos y te dejas tocar por la humedad, la brisa o algún rayo de sol que se cuela entre las hojas.... y escuchas.
Es una vivencia que recomiendo hasta los más experimentados montañeros y una manera de que el bosque te susurre a la oreja los secretos olvidados de la vida.
Expongo aquí una galería de imágenes de cuando el bosque te susurra >>>

06 d’octubre 2006

JA ARRIBA LA FLOR DE NEU DEL CATLLARÀS


Si existe una reina en la flora de la sierra del Catllaràs esta es sin duda la "Flor de Neu" o "Edelweiss" (Leontopodium Alpinum).
Es una flor especial puesto que su hábitat se encuentra en cotas superiores a los 1.500 metros de altitud, su aparente fragilidad es engañosa, puesto que subsiste dónde la mayoría de plantas es incapaz de sobrevivir. Florece de principios de junio a agosto y hay que buscarla en sitios escarpados e inhóspitos para encontrarlas.
La leyenda cuenta que los hombres que pretendían probar su amor tenían que subir más de 2.000 metros para conseguir una y entregarla a su amada.

Los de la Colla Gafarrons las encontraron y pudieron hacerles estas excelentes fotografías a la Flor de neu del Catllarás y nos las han enviado para que todos podamos disfrutar de su belleza y singularidad.

GALERIA DE FOTOS EDELWEISS >>>

NOTA IMPORTANTE: La flor de Neu es una ESPECIE PROTEGIDA y por tanto está prohibida su recolección o daño, su peculiaridad ha hecho que el hombre sea su mayor amenaza y por tanto debemos respetarla y cuidarla con mimo para que no se extinga.

Desde aquí queremos agradecer la aportación de la Colla Garrafons. Cómo la Edelweiss en el lenguaje de las flores quiere decir escribeme, invitamos a los demás a que participéis con vuestras aportaciones sobre el Catllaràs.

04 d’octubre 2006

PARDIEZ, Ya tenemos web!!!!


Después de una gestación larga y difícil, muchas sesiones de fotos, reuniones a altas horas de la noche con el grupo electrógeno sacando humo para alimentar los ordenadores y recargar pilas de todo tipo, por fin ya tenemos web.
El Trepax rústic disseny se ha currado en un tiempo récord una web más que completita del refugio, con fotos de autor y todo, que el tipo es más artista que informático.
Así que si no tenéis web y queréis una tan chula como esta os dejo el mail del artista para que contactéis.
trepax@trepax.com

Con una copa de cava en la mano brindo por este nuevo espacio virtual
WWW.ARDERICO.COM

02 d’octubre 2006

HA EMPEZADO LA TEMPORADA DE SETAS!!


Curiosamente siempre aparecen antes "els boletaires" que las setas, la impaciencia se apodera de ellos y suben a la montaña buscando el preciado tesoro. Si no se encuentran setas se habla de ellas, o del tiempo codicionante vital para que las haya.

En el valle de Ardericó este fin de semana han hecho su aparición, con lo que entendemos que ha empezado la temporada. No fueron una gran cantidad, pero las suficientes para que 6 comensales pudieran disfrutar de una variación del menú que ofrecemos los fines de semana. Esta vez además de la deliciosa crema de champiñón silvestre y guisantes con crujientes de pan frito al ajo y perejil, añadimos un guisado de lomo bañado con salsa de 6 setas a la cerveza y como colofón granada, desgranada a la maceración de vino con canela y azúcar. Todo un homenaje a la temporada de las setas.

Pudimos encontrar variedades como Rovelló, Fredolic, Llanega Negra, Cama de perdiu, Rossinyol como las más destacables, del Cep que es la que nos gusta más no encontramos ni una, per es cuestión de tiempo.

Para el fin de semana del 7 i el 8 esperamos que el bosque nos nutra con una variada selección de setas para elaborar otro menú "boletaire" tan o más suculento que el de esta semana.
A parte de las setas, el bosque esta cambiando día a día desvistiensose de verde para vestirse con vistosos ocres, amarillos y rojos, todo un espectáculo para la vista.
Como hechos reseñables:
- Los ciervos siguen bramando, menos pero dentro de nada van a empezar los duelos a ver si podemos ver alguno.
- Las ardillas han tenido un fin de semana ajetreado, hasta tres ejemplares se han acercado a la casa, pienso que las nueces que tenemos a la entrada de la casa deben de ser un buen reclamo.
-Encuentro con un jabalí que llevaba prisa, yo por la derecha y el por la izquierda y todos contentos, hay que ver a veces lo transitado que está el bosque!!!.

Todo sobre las setas
Bolets al Berguedà
la web del bolet

28 de setembre 2006

Visita virtual por ARDERICÓ



Ya puede dar una vuelta virtual por el tour fotográfico por los alrededores de Ardericó, dentro de la sierra del catllaràs. Naturaleza en estado salvaje, paisajes idilicos, montañas, prados....
Espero que lo disfruteis


Click aqui para ver el tour

26 de setembre 2006

Ardericó, el país del ciervo


Muy buena fue la primera experiencia que tuvimos con nuestros nuevos vecinos los ciervos. Nada más llegar al refugio con nuestros invitados tuvimos la suerte de que se pasearan por los prados cercanos a la casa y fueran visibles incluso desde el balcón.
Bajamos a lo prados y pudimos disfrutar de su belleza durante unos instantes, que por la emoción y los nervios a ser descubiertos se convirtieron en una corta eternidad.
El sábado, Audal un lugareño, rastreador y amante de la naturaleza de la Pobla de Lillet nos explicó todo lo que hay que saber sobre estos animales en la sobremesa de una opípara parrillada, les reclamó, le contestaron y es que la Berrea es un espectáculo único que hoy en día desgraciadamente es difícil de disfrutar.
El domingo llovió bastante y aunque pudimos seguirles el rastro, no se dejaron ver con facilidad, nos mostraron solo su perfil fugaz en la cresta de la montaña, eso si pudimos contar como mínimo una veintena de ejemplares.
No fue hasta el lunes que internandonos en lo más profundo del bosque hacia las 7 de la mañana cuando la suerte quiso que pudiéramos observarlos un par de veces, una de ellas a unos escasos cien metros.
Aunque a veces es muy difícil verlos, durante esta semana la Berrea está adquiriendo tal intensidad que se les puede oír durante todo el día, concentrandose los berridos con mayor intensidad durante la noche y en la madrugada acompañados de algún que otro búho que también se añade a la fiesta.
De vuelta al refugio nos encontramos con algún que otro champiñón silvestre los cuales convertimos en suculenta crema de champiñón para la comida y tortilla para la cena. Tal hallazgo nos recuerda que está empezando la temporada de las setas, pero eso es otra historia o mejor otro Post.

21 de setembre 2006

Salida Bramidos del Ciervo


Al llegar el otoño se puede oír por toda la sierra del Catllaràs el inconfundible bramido de los ciervos macho. Su sonido es tan potente que puede oír a kilómetros de distancia, dicho bramido que emiten los ciervos macho intenta captar la atención de los ciervos hembra, puesto que ahora es la época del apareamiento o celo.
La actividad es tal que hemos podido observar unos 20 ejemplares deambulando por los prados de delante del refugio, hacia la madrugada, puesto que hemos observado que a estos animales no les gusta dejarse ver de día y su máxima actividad se concentra a las horas de madrugada de 6.30 hasta las 8 o 9h.
Por ello hemos decidido realizar una salida guiada el próximo fin de semana 23, 24 y 25 de Septiembre (en Barcelona es el puente de la Mercè).
Como el refugio tiene plazas limitadas si estás interesad@ en venir escribe un mail a arderico@gmail.com o bien llamadme al 626881151,y os diré si hay plazas. Como a veces no hay buena cobertura prueba de enviar un mensaje con el movil.
El lunes publicaremos las fotos de la salida.

Nou article amb més informació: click aquí.

Bienvenidos al blog de arderico



Hola amigos:
Este es el primer post de la casa refugio ARDERICO y queremos compartir dos cosas: una que ya tenemos mail arderico@gmail.com y otra que ya tenemos dominio www.arderico.com y por tanto en breve disfrutaremos de página web para que podais consultar todo lo que querais sobre la casa, las actividades....etc.

Bienvenidos i no dudeis en dejar vuestras opiniones experiencias.....etc

Hasta pronto