07 de febrer 2008

Kun i Júlia van de passeig, avui: Ascenció a Roca Forcada

uenaas gen!
avui posu fotu io,,, [la julia]
una fotuu,,,
del papa,,,
a Roca Forcada,,,
wnu cumençuu
Sortida i arribada: Ardericó
Ascenció a Roca Forcada
Durada: + o - 2h
Dificultat: mitjana [algun tram de grimpada]
Kun i Júlia van de passeig
Descripció: Sortim de la casa cap a l'esquerra per la pista uns 500m. fins trobar una bifurcació cap a la dreta. Deixem la pista principal i pel pla busquem un torrens que tenim davanti el crueem per ua mena de pista, que de seguida es transforma en un sender pujant en direcció SUD. Despres d'una mica de baixada arrivem a un collet on agafem els senders que pujen per la carena. Passem per la runa d'un antic molí, un amica més amunt trobem un sender marcat amb fites de pedra. Girem a la dreta i pujant per aquest camí, amb compte de no perdre les marques i els trams molt aeris. Coronem els dos cims veien Arderiu i Junyent als nostre peus, cap al NORD es pot veure el Puigllançada, la Tossa d'Alp, Puigmal, les Penyes Altes, Comabona, etc. cap al SUD es veu tot el circ glaciar d'Ardericó i la casa amb els seus prats. Nosaltres vam trobar un passebre al 2n cim [si ncra i es, es un altra cosa... :P]. Per baixar agafem el camí fitat de pedra, no sempre obvi, fins arribar a la pista, a Coll d'Arderiu, agafem la pista a l'esquerra i amb un quart d'hora tornem al nostre punt de partida; ARDERICÓ

recomanable__________")
wnu us vai deixaaanTT___, júliA!

1 comentari:

Roger!! ha dit...

Ei Julia!! Som aquells tres nois de Barcelona que de tant en tant i en ocasions especials i extranyes ens hem apropat al refugi per fer unes birres o petar la xerrada, sísí, un de mol alt i cabells esgarrinxats i un amb cabells llargs i foscos i l'altre, jo. Nomes dir-te que sempre hem pensat de la sort que tens d'estar on i com estàs, que mai perdis l'ilusió en descobrir cada troset daquest món del catllaràs. Realment és fantastic, i no nomes el paratge, sino també saber que sempre ens trobarem amb tu i el Kun per mostrar a la gent la bellesa de casa vostra i així, ensenyar l'importantissima necessitat de conservar i guardar amb cura aquests racons del món, perque generacions com nosaltres no siguem les últimes en gaudir-ne.
Aquests finals sempre sonen malament, així que aprofita les estones per Arderico i gaudeix, almenys per nosaltres; tres urbanites que us envejem moltissim.
una abraçada! i records!!