Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cuina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cuina. Mostrar tots els missatges

29 de maig 2008

Bolets de Primavera



Les interminables pluges primer ens han portat aigua a la font de casa nostre i gràcies, després van començar a posar verds els prats, i molt bonic; més tard encara es van començar a omplir els rius i els pantans, i fan goig. Ara ja comencen a avorrir: surten fonts, molleres oblidades i rius nous, es trenquen els camins i no podem treure la roba d’estiu.
I quan ens queixem els barcelonins diuen que ja va bé. Serà per ells i les seves piscines! Jo tinc ganes d’una tarda-nit de caloreta amb una cervesa a la mà, escoltant els ocells que es canten que tenen ganes de fer l’amor tota la nit.

Però mira per on, tenim la primavera més generosa en bolets que em ve a la memòria: ahir mateix vaig recollir deu quilos de bolets entre corrioles (carreretes, cama-secs, carmanyoles, fals moixernons), rovellols (camperols, xampinyons), moixernons (bolets de Sant Jordi) i llenega de primavera (bola de neu). Aquest any promet!
Si veniu aviat, segur que trobareu algun bolet al vostre menjar.
Hi ha fotos dels bolets aquí.

07 de maig 2008

Cuinar amb Ortigues


Torradeta de pa integral amb mousse d'ortigues i llàgrimeta d'olivada del aragò al oli verge

L’ortiga que té fama de bruixes i campaments d’estiu, també és una verdura de molt mèrit. El Dioscorides de Pi Font Quer en parla així:
Como verdura se toma hervida y sazonada con sal y aceite, como las espinacas; se digiere con gran facilidad, y constituye un alimento de excepcional importancia para los inapetentes, las muchachas cloróticas, los gotosos, los reumáticos, para los convalecientes y, sobre todo, para los diabéticos.
Una infusión de ortigas o un plato de las mismas, a guisa de verdura, son excelentes en lo tocante a la nutrición, y es de lamentar que esta planta no se use con mayor frecuencia en nuestras mesas. (Fournier)
... se descubrió en ella la existencia de la secretina, uno de los mejores estimulantes de las secreciones estomacales, del páncreas y de la bilis, así como de los movimientos peristálticos del intestino.
Las ortigas también pueden contrarrestar la acción alérgica de los moluscos y crustáceos marinos...

Recollida
A mi m’agraden perquè s’assemblen a l’espinac però tenen un gust més fi. La pega està en recollir-les; amb uns guants de cuina no hi ha prou, més val uns guants de productes químics o semblants. Tingueu compte on les agafeu; al costat de la carretera o abocadors i així millor que no (per la contaminació). I com amb qualsevol verdura, es trien les parts més verdes i tendres. A casa es renten amb aigua i lleixiu (apte per potabilitzar, mira etiqueta) i es treuen les tiges llenyoses i les fulles més velles. Una mica d’aigua amb sal i al foc; amb uns pocs minuts ja son tendres, i ja no piquen.

Crema d’ortigues
La mateixa aigua de bullida serveix per fer la crema. Hi afegim una mica d’arròs tipus “bomba” i ho bullim fins que es faci; oli, sal i túrmix. Es pot adornar al plat amb beicon tallat molt fi, gambes pelades i fregides o pa fregit amb all i julivert.

Cigrons amb ortigues
Igual com si fos amb espinacs, amb una mica de beicon del bo.

Múrgoles farcides de mousse d’ortigues i olivat

Es bat ou amb la crema de ortigues fins es quedi esponjós i es fregeix a foc lent. Si les múrgoles son fresques es bullen i es llença l’aigua (si no, son indigestes), si son seques, les deixem inflar amb aigua. Les posem, tallats per la meitat, en una safata de forn amb oli, sal i pebre. Tallem el mousse i farcim les múrgoles, a sobre un toc d’olivat i cinc minuts a 150º: una delícia! Si no tenim múrgoles, també queda bé sobre pa.

Lluç amb salsa d’ortigues
Encara no ho he intentat, però segur que ha de quedar boníssim! A més es podrien intentar combinacions amb qualsevol fruita del mar, com ara ostres, cloïsses, seitons, etc. Si algú porta les ostres, jo poso les ortigues i ho provem. Salut!

Inauguració accidental de la barbacoa Hobbit


A petició d’un grup, varem donar-nos presa per acabar la barbacoa d’ús públic. Pel pont del 1 de maig estava llesta!
Però el grup al final no podia vindre i varem decidir, la Júlia i jo, de fer una mica de botifarra per no deixar la barbacoa sense estrenar. De seguida va apareixer una parella que també en volien i així van ser els primers clients per gaudir de les excel·lències de la barbacoa Hobbit.
A la foto es veu la seva cara de satisfacció per tal fet històric i gastronòmic; també podeu observar el disseny postmodern de la instal·lació.
Cal remarcar que disposem de taules i cadires tradicionals per la gent menys pel·liculera.