Joel i Mireia

Som la Mireia i en Joel, que vam estar al teu refugi fa un parell de setmanes, tot fent la ruta de l’ermità.
T’enviem algunes fotos del teu refugi. Moltes gràcies, per el teu acolliment i la teva conversa.
Salut!
Joel i Mireia

ELS BICIRUSTICS una experiència enriquidora

Nosaltres, cinc pixapins de ciutat, vam pujar les bicis a la furgo, i amb unes caixes de fruita cutres vam improvisar unes alforges, i vam anar a passar el cap de setmana pel Catllaràs.
Teníem un mapa cutre, petit, al final brut i arrugat, en el que faltaven la meitat dels camins i que a sobre no acabàvem d'entendre. Era molt diferent del mapa del metro, de debò. Tot i així, com que som uns nois decidits no ens vam fer enrere, i vem començar a pujar, i a pujar, i a pujar,... i a caminar empentant les bicis (tot sigui dit, no som cap monstres físicament, guapos, bona gent, però no ciclistes). Al final, de tant pujar ja no teníem ni idea d'on érem.
Amb aquestes, quant ja semblava que no ens podíem perdre més, un lletrero: "refugi Ardericó 30 min cap a la dreta". Mirem cap allà i .... un bosc espès i fosc, no podíem passar ni de genolls. Espantats, vem trucar als pares, però no ens van respondre. Després al Kun. Movil parado o fuera de cobertura. Perfecte!
Mig emprenyats vem fer cas del lletrero i vem anar muntanya avall, entre mig del bosc, sense saber que poc després l'hauríem de pujar empentant de nou les bicis carregades i les nostres cames. Abans de donar mitja volta vem aconseguir parlar amb el Kun, que tot tranquil, ens va donar les indicacions pertinents per no haver de fer nit al mig de la muntanya i poder arribar a Ardericó.
Vam necessitar un total de tres trucades per a arribar al refugi, però finalment, negra nit, vam arribar triumfalment al refugi d'Ardericó.
Quin plaer, kina alegria, kin descans arribar a Ardericó! Vam plantar les tendes a les fosques i vem pendre una cerveseta dins el refugi, súper acollidor, calentó,... ens vam arrepentir d'haver plantat les tendes, està molt ben parit aquest piset!
Vam cuinar els bolets que duíem. Que bons i que bé vam estar.
Us enviem les fotos que vam fer per allà.
Gràcies Kun i parella, realment va ser preciosa la ruta, i gràcies també per les indicacions que ens vau donar per a la tornada, no ens vem peredre ni un sol moment!! Això si, vam preguntar a 4 paisanos més per assegurar-nos-en.

ABAJO EL GPS!!!!

VISCA L'AVENTURA
I VISCA ARDERICÓ!


Gràcies per tot, esperem tornar-vos a veure ben aviat.
Una abraçada

Els bicirrústics

Visita massiva

Havia promés de publicar aquesta foto d'un grup excursionista, que va pujar a la Roca Forcada, fa temps. Espero que 'm perdoneu però 'm va fallar l'ordenador i ara 'm falla la memoria. Quin grup sou?

Pont del Pilar

Al Catllaràs hi habia una gentada pel pont del Pilar, que no ens ho podiem creure. El refugi era plè de gom a gom de gent de tots tipus, procedències i esperit. A més la natura ens va regalar un pont amb un clima fantástic i això va permetre que fecim una graellada a l'exterior amb la gent de l'espai jove Bocanord, que ells sols ja eren 10 ánimes.
La graellada no fou una qualsevol cosa, vam recorre al nostre argentí enginyer de telecomunicacions de digitalnetworks que fa un "asado" empíric, es a dir amb mètode i on el més petit bocí de carn estaba al seu just punt de cocció.
Com que també hi habia un vegetarià, es va fer una parrillada especial per ell. Al finalitzar es va aplaudir al cuiner i extranyament el més efusiu fou Carles el vegetarià. Un exemple de bona convivencia entre dues maneres de concebre l'alimentació.

Quina gentada!!!

Deu n'hi dó la gentada que ha passat pel refugi d'arderico aquest cap de setmana. Des de que vam obrir el refugi, ha sigut la primera vegada que hi teniem tots els llits ocupats, això li sumes els que passaven per allí i la visita dels nostres veins del Santuari de Falgars (que son una colla) a la nit erem 22 ánimes en una casa, gran això sí.


Volem aprofitar per saludar a tots i cada un d'ells que ens consta que s'ho van passar d'allò més bé. Això si nosaltres estavem reventats.


El diumenge, quan estaven descansant van apareixer un grup de dones ciclistes acompanyades de dos monitors, en vaig contar unes 20, van pendre un refrigeri van prometre tornar. Unes dones valentes que es van enfrontar a les moltes pujades i baixades exigents de la ruta del Catllaràs.

EL FART FOOD: BIG ARDERICO PINKIUINKI

Si senyor, a ARDERICO em renovat el concepte de fast food, nosaltres em inventat el fart food i presentem en societat el bocata BIG ARDERICO PINKIUINKI. La recepta es senzilla, agafes un una llesca de pà de pages i li poses a sobre tot el que arrepleguis de sobre la taula.
En Ferran Adrià quedaria acollonit de veritat, la propera la deconstrucció de porc senglar....
A veure si us atreviu despres d'això a provar-ho es bonisim!!!!
Ara amb la temporada de bolet ens dona la crema de Cep o de xampinyó silvestre, unes delicatessen que no podeu deixar passar, el boosc ens nodreix i nosaltres cuinem.

Nous amics

Hola Gent!!!
Ja feia un parell de mesos que no entraba al bloc, i es que amb la bona temperatura que ens ha fet al refugi, estabem mes per gaudir i fer les remodelacions necesaries que d'escriure amb l'ordinador. Aixì que encara que una mica tard us presentem els primers nous amics d'Ardericó i amb ells l'excursionista mes jove que mai a vingut al refugi: una nena de 6 mesos!!!. Per que després diguin que la muntanya no ve de petit...jajajaja
En fi, una salutació al grup que van probar la nostra crema de xampinyons silvestres de montclús i "codillos" de Xai. Mmmmmm per llepar-se els dits.
Una forta salutació

Ens visiten els POWER RANGERS d'Horta BCN

Hi han excursions i després verdaderes proves de resistència per l'ésser humà. La muntanya pot estar amable i tot d'una pot posar-se com un mal son.
Això es el que els hi va passar a aquest grup d'escoltes decidits a travessar el Catllarás tot i les dificultats.
D'entrada la Gemma es va posar a 40 de febre ambn angines, la vam baixar a la Pobla de Lillet per anar al metge i a barcelona, de mentre la Ikerne es va fer un esquinç de turmell, de fet constarà al llibre d'Ardericó com la primera persona que fa la travessa saltant amb una sola cama, tot un personatge. Això no es tot, al mati una altra nena l' Anna , es posa amb febre. Serà una epidèmia???

Tot i així el grup va continuar fins al castell de l'Areny, i van arribar tots!!!!
La Ikerne es va perdre amb mi, en Txiki, 3 hores perduts per un laberint de pistes (menys mal que sabia que estabem al Berguedà) i que vaig fer d'assistència motoritzada en tot moment, però la muntanya a vegades es capriciosa i ens va regalar una visió irrepetible, se'ns va plantar un cervol a distancia de tocar i es que la natura es sàvia i recompensa la tenacitat la Ikerne encara fa els ulls com plats.
Aquí els podeu veure en un taller d'atrapa somnis a l'esplanada d'acampada del refugi----->.
Fou un plaer coneixer-vos, però si us plau que algun monitor tregui el carnet de cotxe d'una vegada que vaig quedar baldat d'anar amunt i avall durant dos dies sencers.
Gracies també per ésser tan nets i deixar-ho tot millor de com ho veu trobar, esperem el regal de la ceci ;-) (camisa i fulard power ranger) i que passeu una altra vegada per aci, ah! i sense tanta aventura.

despres d'una bona caminada...un bon sopar

El cap de setmana passat ens van visitar dos grups d'excursionistes que van fer mitja pensió al refugi.
Sopar per a tots, cineforum i excursio al mirador del roc de la lluna per la nit a veure la lluna plena, tota una experiència.
Riures, anecdotes i a la fi tots a dormir, que l'endemà hi habia que agafar de nou el cami.
Per tots ells i elles, una abraçada i fins la propera!!!